Opinions (1)

Amb això comencèm l’apartat d’humor de la Grapa, em pensat d’afegir monòlegs en aquest apartar, així que a continuació podreu llegir dos monòlegs de Lluis Piedrahita.

Rubén Espinal Crego (3rA)

ELS JOCS DE TAULA (Luis Piedrahita)

Jo sóc un reconocidísimo expert a nivell mundial en un tema, que a ningú li importa un carallo, els jocs de taula, i així ens va, a punt d'acabar una partida a l'oca i ningú sap el que cal fer, al final de l'oca, el gran dubte és com a l'aparcar un cotxe, s'arriba i ja està, o cal rebotar i rebotar fins que s'entra just? Ningú ho sap, però hi ha una frase, que resumeix les regles de tots els jocs de taula del món: No, és que a casa meva es juguem així. Dit això, aquest tot, ja et pot enxampar la poli jugant al tres en ratlla amb cocaïna que els mires amb les pupil·les dilatades, i els dius: No és que a casa meva juguem així. Clar, és que tots aquests problemes vénen perquè les regles de l'oca no estan escrites en cap lloc, es transmeten de boca en boca, com el herpes; són com llegendes mil·lenàries, i diu el cantar, de pont a pont i tir perquè em duu el corrent, ja, però després en cada casa el cantar és distint, i potser estàs a casa d'un amic i caus en una oca, i creus que d'oca a oca i tir perquè em toca, i et diu: D'això gens, d'ànec a ànec llenço jo i el teu t'esperes una estona. És que en la meva casa vam jugar així. I en lloc de solucionar aquest problema posant les regles darrere del tauler, posen un parchís. Jo és que m'indigno, si perquè hi ha jocs que són molt perillosos, els cal no s'acaben mai, coneixen alguna persona que hagi acabat una partida de Monopoly? És impossible, ja ho posa en la caixa, edat aconsellable, de 9 a 99 anys, perquè te de temps a acabar la partida. Altra cosa que els encanta posar en la caixa, és el contingut del joc. Aquesta caixa conté: 4 fitxes de colors, un dau, un tauler... Perquè ho posen? Si a més això solament és cert el primer dia, si perquè a l'endemà el cartell hauria de ser més aviat: Aquesta caixa conté: un peu dels airgamboys i un botó que fa de fitxa verda, el dau agafar-lo del parchís. I aquí ve una de les més grans dubtes, per què desapareixen els daus?, on es fiquen? Jo tinc la teoria que els daus són com Déu, o com les tisores de la cuina, que diuen que existeixen però mai estan on se'ls necessita. I no obstant això hi ha coses que no les vam necessitar per res, i sempre estan aquí; anem a veure, els 8 i els 9 de la baralla espanyola, perquè els segueixen fabricant? Si són super-molests, és com si jo ara m'obstinés a fabricar xiclets amb os, o amb dos ossos. I després vam llençar de seguida a les escombraries, coses tan importants com aquesta carta blanca que té unes lletres minúscules, aquesta carta la vam llençar de seguida, clar després hi ha coses de la baralla que no entenem, si perquè anem a veure, un cavall és un cavall i un rei és un rei, no? Tots sabem el que són doncs perquè els hem vist a la Zarzuela, o en qualsevol altre hipódromo... Però que cony és una sota?Perquè serveixen les sotas? Va haver un temps que vivíem governats per sotas? S'han extingit ja? Clar ningú ho sap, per això està aquesta mil·lenària tradició que quan es compra una baralla de cartes, el primer que fem és llevar totes les sotas i substituir-les per rodanxes de mortadela, no? Doncs a casa meva juguem així. Moltes gràcies.




ELS FRUITS SECS (Luis Piedrahita)


Jo tinc un dubte que em corroïx, un cacauet surant en una piscina segueix sent un fruit sec? El problema dels fruits secs és que passa com en el telediari de la Primera… No hi ha informació, ningú que ens digui: Vigila!, si veus un festuc tancat ni ho intentis. No entenc perquè ens obstinem a obrir aquest festuc, és absurd és com intentar fer l'amor amb una Nancy… no té ranura. Jo record que vaig començar a estudiar això dels fruits secs perquè els meus pares em deien una frase que els encantava: Molt ull a la sortida del col·legi que hi ha un senyor que dóna caramels amb droga. I jo ho vaig estar buscant i no havia ningú. Havia un que venia pipes als nens, que indecència, perquè les pipes són molt mes perilloses que les drogues, enganxen mes, la teva obres una borsa de pipes i s'acabo tot no pots parar, veus que tens un problema i dius: Va la ultima. Això és com quan dius: Aquest any comencés a estudiar-lo tot des del primer dia. El teu agafes la primera te la duus a la boca, escups la pela, perquè les peles cal escopir-les, hi ha gent que intenta treure-la amb els dits, és impossible perquè estan mullades, llavors les vas a tirar i se't queden pegades en el dit, la intentes llevar amb l'altre i se't pega en l'altre, vas amb l'altra mà i et quedes al final amb una pela en cada dit, l'única cosa que pots fer és ficar-te'ls en la boca i escopir-les. El que passa és que les pipes condicionen el nostre comportament, el teu a una persona normal, que s'asseu en un banc normal, li dónes pipes i automàticament s'asseu en el respatller del banc, és automàtic, en un banc es mengen les pipes assegut en el respatller, el seient és pa tirar les peles, no vas a ser tan porc de tirar-les en el sòl. Hi ha un problema molt mes perillós, com menjar pipes t'ocupa les dues mans, un paquet de pipes anul·la a una persona per complet, si en un vaga general es donessin pipes es paralitzaria el país sencer, ni el PP podria canviar les dades, m'imagino al Rajoy dient: Senyor president, no hi ha gens que fer els han donat pipes. I és que passa una cosa terrible i és que al menjar pipes vas tan enganxat, tan enganxat, tan enganxat, com un drogoaddicte, que solament hi ha una cosa que et pugui treure d'aquest tràngol… la pipa amarga. La pipa amarga és com trobar un pèl en un mugró, anem a veure, que li passa a aquesta pipa? perquè té aquest sabor tan horrible? Te la poses en la llengua i ja no és que escupis, és que et converteixes en un aspersor, terrible, hi ha qui diu que la pipa amarga és una pipa que aquesta caducada… no es, no vull entrar en aquest tema, perquè al meu m'esmenten el de la data de caducitat de les pipes i m'indigno, perquè la teva agafes la borsa i llegeixes: Data de caducitat i posa: Mirar al dors, hostia, que els importava posar-lo aquí… Terrible, trobes una pipa amarga i et talla el rotllo, no obstant això trobes un pal i és una festa, jo no ho entenc, és un pal… vas al camp i hi ha mes, i a més sabent això jo creo que el que es podria fer perquè la societat i la gent pugui ser mes feliç, és anar posant pals dintre de les coses, per exemple, perquè ens fes mes il·lusió hisenda cada vegada que ens mana una carta ens podria donar un pal, en aquest aspecte aquesta fent el que pot… De totes maneres jo creo que el que mes ens agrada de les pipes són les peles, si es fixen les pipes pelades no tenen gràcia, jo creo que si es fabriquessin peles soles sense pipes dintre tindria molt mes èxit. No obstant això algú s'ha pres la molèstia de pelar totes aquestes pipes pelades, qui haurà estat? i sobretot quant li hauran pagat? perquè ara mateix ha de tenir els llavis com dues botifarres, li obrin pagat una fortuna… Una fortuna… els llavis com dues botifarres… Per a la meva que a estat la Duquessa d'Alba.